Search results for 'semblen'

El sostre de l'habitació
S'ha omplert de ventalls
S'obren i es tanquen
Van al compàs
Tots coordinats

Semblen flors
Semblen riures
Semblen ales

SOC AQUÍ PER D’UN COP I PER SEMPRE ACABAR AMB UN ANTIC JO.
SOC AQUÍ DISPOSA’T A VÈNCER UNA ABSURDA APARICIÓ.
PERÒ SEMBLEN TAN REALS.
PERÒ SEMBLEN TAN

pensat tornar
No tinc pensat tornar
Des d'aquí a dalt
Tots els problemes semblen insignificants
Des d'aquí a dalt
Tots els problemes semblen insignificants

Minuts que semblen hores
Mesos que semblen anys
anys que semblen un instant

Minuts que semblen hores
Mesos que semblen anys
anys que semblen un

semblen perfectes
S'encén la festa i no fem cas
Una nit de divendres
Perquè no fem veure
Que tot això és de veritat
Les teves males idees
Em semblen

grogues
i una que és de color vermell.
Capsetes fetes de metacrilat,
totes semblen el mateix.

I la gent que viu a les capses,
tots van a la universitat
i

Semblen sortits d'una rutina ben llunyana al teu rellotge
D'un ahir massa prolongat ja és avui
No saps quan fa que deuen portar descansant
Ni les

Tu nai d’on has sortit sembles daquests
Quan caminen semblen curts i vesteixen com avets
Perque senyor?
No puc tenir mes coses al meu cap no m’oblido

Ves, ses olles semblen an es tests
No puc més
Queda una estona, queda una estona amb jo, sí
Queda una estona, queda una estona amb jo, no se si podré, és

semblen gunyades, sense coneixer l'enemic
Hi ha treves que fan de pantalles on els silencis semblen crits
He guanyat tant perdent les forces, m'he fet tant

present
i observeu com actua la gent.
Us semblen vius?
Us semblen reals?

Ofegats en un desert de ciment,
la informació no és pensament.
No hi ha hagut cap

ja son a dins del banyador i dins del cap.
Com les coses que acabes proposant semblen perfectes al tacte
però com la sorra m'hi quedo enganxat, no la

on els crepuscles sense fi
semblen xuclar-te el món de dins,
eternament viu.

totes les "meves" veus revoltoses.
revolta "irreal" constant;
la revolta

ara semblen nous, sempre hi han estat però mai m'he permès veure'ls. M'entrego i els esperits m'eleven, em porten amb ells a la reunió per entregar-me

ens van guanyar terreny
L'enyorança ens va fer ser conscients
I l'estima cap als nostres
Va sostindre l'esperança

Com hem perdut les abraçades
Semblen

la inèrcia et porti,
Vas navegant sense rumb aparent.

Profetes dels desitjos que et semblen impossibles,
esclau de viure al paradís...

Ets gris, et

piquen
I fan pudor
I caguen i fan por
I et roben el menjar
I semblen...
I semblen monstres
I no t'estic dient mentides
Que quan t'hi fixis no hi haurà pols

vuit i semblen les tres
Ja tenim el foc encès
Quan la lluna i el sol
Ballant de matinada
Ja ha arribat el juliol
I la tarda s’allarga
Tinc sensacions

n’hi ha semblen els Madrid-Barça.

Hem fet fora els francesos, no en queda cap a dins.
Però tenim noves guerres: liberals contra carlins.
Els uns són més

que semblen petites
Però són tan grans
 
 
La vida és curta i el cor gegant
Li posarem ales i vinga a volar
Gaudim de les coses que semblen petites
Però

quiero dormir,
Arde la noche.
Mi cuerpo cicatriz.
Más sal, más sal.
No suelo ser feliz
Todas las noches,
En la calle.

Cases que semblen ser muralles,

Com pesen els dies quan te veig tan lluny
Com feren les paraules, a pics semblen cops de puny
I què té més si jo vaig fent i pens en tu poc?
I què té

Huracà, tot ho has de canviar.
Huracà, tot ho has de devastar.
Avui el cel és massa clar, els carrers semblen una joguina. No puc evitar pensar quin

per vindre
ràbia d'un present que resisteix.

Ens separa l'amor i la flama
Ens allunya la mort i el dolor
Derrocant murs que semblen espurnes
fetes amb