Search results for 'melangia'

Ja fa temps que m'acompanya en aquesta excursió misteriosa..
Tant, que m'hi he fet amic, de la Melangia.

No és l'amistat alhora pau i patiment?
En

que sento dolça melangia
I que en ella penso en tot moment
Oh, si igual que tu, gavina, el mar pogués jo travessar
Fins arribar a la platja, on tan dolç

efímer.

Mai no perdis l'esperança,
malgrat aquesta malastrugança.
Per sentir una mica d'alegria

canta l'himne de la melangia. 

Amb la força del vent
les

melangia, el teu somni canta
i una ombra a voltes l'enmudeix
quan et tinc massa prop, m'espanta
el silenci, dins teu, que em reflecteix

de la crida

un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

Digue'm que m'estimes
encara que no t'ho

Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d’una tristor benigna,
la veu se’t tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs

a emprar es càvecs
Fort des des mànecs. Entrenaments milicians purs
Ni nobre va patir tanta saudade
Jo més que melangia gelosia
De sa riquesa que donen

fons.
I un esclat de llum et posseirà.
La teva pell bruna en tons de llet es degradarà.
I una mirada vidriosa t’inundarà de melangia.

silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.

S'acaba

l'albat.

La mare i el pare ploren, 
no ploreu pel xiquet,
que s'ha mort la criatura
i s'ha tornat angelet.

Ara només puc plorar
llagrimes de melangia,
que

món destrossi 
ens ha de donar el pa.

Ja va morint el dia 
i mai no tornarà, 
i canta amb melangia 
i un deix americà:
Jo els "cullo nets", 
els "cullo

PROP LA MASIA
Prop la masia, en un racó humit,
quan el silenci et faci companyia,
ofereix a la terra la melangia
dels dies que dormen a frec d'oblit.

gris cendra,
gris d'hiverns, curulls de melangia,
gris de ciutats endormiscades, velles i cansades. 
Per què t'he oblidat?

Potser perquè érem viatgers

compromís
Viatjant sense rumb mentre me dormiu
Sense deixar de ser salat
Encara que nedem a un riu
Que mai més recordem allò que érem en melangia
Sense

moriré de melangia.
Que en mi viu la soledat
Des d'aquell moment de la meva fugida.

Canta'm un havanera
que ella és la veu de la patria meva
on viuen

Ara només puc plorar,
llàgrimes de melangia,
un mal vent se m'emportà,
el clavell que més volia.

No hi ha consol per a mi,
però una cosa us diria:

Obre el joc i mou les fitxes
Surt d'aquesta melangia
Fes servir la bruixeria
Sent la vida com respira

Fa molt temps narcotitzada
dins la seda