Search results for 'mateixos'

Soc un artista
Soc un artista
I m'és igual
Només sé triomfar
Som els mateixos que fa deu anys
Quan érem petits
Quan érem gegants
Qui ens ho diria, és

Cada dia més guerres, cada dia més maldat.

Atemptant contra nosaltres mateixos ens trobem la humanitat.
Lluitant per la codicia de quatre desgraciats.

am mes capes k una ceba
Bitch parles billets pero et vec sempre am els mateixos kets
Io no mu imagino parlo sempre de coses ke fet
Mirat on estas puta

Sortíem a passejar
cap on el vent ens portés,
i tu i jo mai vam parlar del demà,
perquè no ens hi atrevíem mai.
Ens vam prometre no ser els mateixos

Amb els mateixos somnis des que érem petits
I ara em copien els outfits
No entraré a una església si no hi ha bon art dins
A l'estudi de tranquis

que ja no ens quede veu!!
No som els mateixos, no. No tenim cap altra opció!!
Anem a cridar fort. Na na na na na na na na na !!
No som els mateixos no.

foc
Aquest sol mai se posa
Passaran milions d’anys
Obrint es mateixos panys

És un arbre que fa son
És un fum que no fa nosa

No se posa mai
No se posa

del creador, o faedor (recordem que fer és crear), en diem déu. però déu és un marcatge religiós, un accent posat a posta pels mateixos que han

de fer

Apoderats, presidents i vocals,
Tots els mateixos i sempre disfressats
Sa cartolina ben penjada per es cap
I sa cortina per a poder-te

veure’s obligats a marxar.

Rue de la Libération, Argelers, 2017:
jo sola pedalant pels mateixos carrers,
que anys abans, havien estat:
observadors, de

PÈRICLES: Corren les nostres ànimes com dos rius parallels.
	Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
	No podem acostar les nostres vides calmes:

sort, l'aprofitarem,
Moltes raons per rallar-me
Altres per estar content,
No teníem res més, que nosaltres mateixos,
I el poder per decidir el que farem.

te n'he dit prou, sempre t'autoexclous,
que fa massa temps que no et guanyes el sou!

DINOSAURES

Tornen èpoques passades i els mateixos dinosaures

Tornen èpoques passades i els mateixos dinosaures
Prenen formes sobrehumanes i atresoren noves armes,
Comissions i subcontractes, comptes suïssos i

desitjos es vagin esfumant.

I enfotem-nos-en, de nosaltres mateixos:
que som pessimistes, que som paranoics;
que no saber pronunciar bé les esses
no ens

molta casta molta pasta
Pels mateixos peixos
Gordus que tot ho han de tastar
Abans que tu pero em queixo
La seva riquesa
Ningu la pot mereixer
Ei noi

paraules per diners
es com nosaltres ens expressem lliurement
Cultura al marge dels interessos
que fan rics sempre als quatre mateixos
Les injustícies que hi

món.

I seguint amb el mateixos acords
et segueixo cantant perquè sí,
perquè encara noto el clavell clavat al pit.

Perquè ets bèstia com una flor d’una

Demà no és el dia el moment és avui
Per ser diferent, per ser qui vull
Sempre els mateixos, mai diferents
Segueix els passos de les referents
Vas

ja teniu una edat
I nosaltres, què? No hi tenim res a dir?
Penseu en tothom
I en vosaltres mateixos
La vida en parella no pot ser sempre flors i violes

cançons
Oh els vintipocs
Els mateixos noms i cognoms
El mateix sostre de sempre
No em crec que
Això sigui tot

Mmm mmmm
I que passin ràpid
Mmm mmmm
I que no

hi ha elecció,
sempre guanyen els mateixos
que diu la televisió.

Els poders ens fan ofendre, 
no creiem amb qui ha manat,
potser és hora ja de prendre

tasca
De seguir cantant
Perquè veig els teus ulls
I veig els seus ulls verds
Són els mateixos
Que buscava fa tant de temps
Bona nit, amic meu
No saps la

Coses que mai no canvien
en aquesta santa terra
on els mateixos de sempre
remenen les cireres
Som restes d'un naufragi
surant a la deriva
Els taurons