Homenatge anònim XV

El teu nom florirà al centre de l'ara El teu nom serà pols i remei, flama encesa El teu nom convoca i agrupa el jovent El teu nom és el nom més sofert i cruel Et recordem Et recordem Et recordem Et recordem Encenem les minetes de banda de nit S'omplen els murs de dibuixos i crits Calla tothom perquè passa el teu nom Hem celebrat reunions, assemblees del poble Et recordem Et recordem Et recordem Et recordem Hem d'escriure el teu nom reiterat en els murs Perquè Roma no oblide el qui més ha patit Entre tants com patiren l'absurd del poder I creixerà com les parres diürnes el sol Et recordem Et recordem Et recordem Et recordem Posarem el teu nom a la taula, entre els noms Dels afusellats, dels assassinats, i el teu nom S'encendrà i pujarà molt més alt que la vida I serà com el rent de la força segura del poble Et recordem Et recordem Et recordem Et recordem No t'hem aixecat un sarcòfag florit a la via Però guardem i vetlem el teu nom irreducte El que has patit i el que hauràs esperat Impacient d'aquest jorn de banderes diverses Et recordem Et recordem Et recordem Et recordem