Song parody of
Ferides
by Roger Padrós
Here's where you get creative! Use our cool song parody creator to make a totally new musical idea and lyrics for the Ferides song by Roger Padrós.
Simply click on any word to get rhyming words suggestion to use instead of the original ones. You may also remove or alter entire lines if needed — when you're done save your work and share it with our community — have fun!
Ja van tantes vegades
en les que he tingut por de mi,
de no entendre el que passa.
Són massa les preguntes
que no m’hauria de fer mai,
em costa tant mirar-me,
m’espanten les ferides,
la pell d’aquella cicatriu
que no es va tancar mai.
Sempre he estat molt romàntic
d’idees fixes dins el cap
i això ara se m’acaba,
m’abraço a les esquerdes
d’un escut que vull llençar,
sempre amagat darrere,
tapant-me les ferides,
la pell d’aquella cicatriu,
que no es va tancar mai,
encara ho sento avui,
com si em cremés per dins,
ho escriu la meva veu,
i ara soc com l’ocell
que surt volant del niu
només vol ser estimat
com ell estima el vent,
el vent que el fa volar.
Em pesen les paraules
que tant de temps porten vivint
dins d’aquest cos que crida,
però al viure sota l’aigua
fa que ningú em pugui sentir,
jo no vull ofegar-me,
m’espanten les ferides,
la pell d’aquella cicatriu,
que no es va tancar mai,
encara ho sento avui,
com si em cremés per dins,
ho escriu la meva veu,
avui em vull desfer,
de tot el que no soc.
I ara visc com l’ocell,
que surt volant del niu,
només vol ser estimat,
com ell estima el vent,
el vent que el fa volar.
Ja van tantes vegades
en les que he tingut por de mi,
de no entendre el que passa.
Són massa les preguntes
que no m’hauria de fer mai,
em costa tant mirar-me,
m’espanten les ferides,
la pell d’aquella cicatriu
que no es va tancar mai.
Sempre he estat molt romàntic
d’idees fixes dins el cap
i això ara se m’acaba,
m’abraço a les esquerdes
d’un escut que vull llençar,
sempre amagat darrere,
tapant-me les ferides,
la pell d’aquella cicatriu,
que no es va tancar mai,
encara ho sento avui,
com si em cremés per dins,
ho escriu la meva veu,
i ara soc com l’ocell
que surt volant del niu
només vol ser estimat
com ell estima el vent,
el vent que el fa volar.
Em pesen les paraules
que tant de temps porten vivint
dins d’aquest cos que crida,
però al viure sota l’aigua
fa que ningú em pugui sentir,
jo no vull ofegar-me,
m’espanten les ferides,
la pell d’aquella cicatriu,
que no es va tancar mai,
encara ho sento avui,
com si em cremés per dins,
ho escriu la meva veu,
avui em vull desfer,
de tot el que no soc.
I ara visc com l’ocell,
que surt volant del niu,
només vol ser estimat,
com ell estima el vent,
el vent que el fa volar.
