Falsos i Absurds

Dóna comba bomba Quan ix als diaris Notícia i primícia són sinònims rei Heu aconseguit sense massa esforç Enganyar a molta gent Furgaré on no toca i no aniré a l'infern. Dóna comba bomba Quan ix a la tele. Notícia i escàndol esdevenen dogma, rei. El perquè es confon I la balança cau perquè no suporta el pes. Furgaré on no toca i no aniré a l'infern. Riures de la realitat I contar-la fent com fan. Blanc o negre, roig o verd Que plore la veritat I ara endevina: Qui és eixe que amagava Bragues als calaixos? Què trista pot ser la glòria! No els preocupa l'equilibri Són els amos del trapezi Són capaços de fer-nos creure Falsos absurds, Callen els muts. No els preocupa l'equilibri Són els amos del trapezi Són capaços de fer-nos creure Falsos i absurds, Llei de l'embut, Amagueu-se venen dispostos Les riallades són massa fortes. El ridícul una ganyota Que ells la fan molt bé. Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva, Entre valles de lamentos y montañas malheridas, No apagará nuestra llama ese viento. Aunque nos falte el aliento y no se cierre la herida, Y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge Grandiosa una revolución, No nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas Sirven de poco si nos queda el habla. Que la tele és un circ i el món una estratègia. Sólo es tablero de la guerra. Confonen les paraules i amaguen l'evidència. Hay tanta cabecita enferma Tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras, Retumbaremos por toda la tierra, Nuevas raíces despiertan. No els preocupa l'equilibri Són els amos del trapezi Són capaços de fer-nos creure Falsos absurds, Callen els muts. No els preocupa l'equilibri Són els amos del trapezi Són capaços de fer-nos creure Falsos i absurds, Llei de l'embut. La historia d'una gossa faenera Que es va fer una patera I amb la lluna guerillera Se'n va anar mar endins, tot mar endins. Camina cada dia i vigila I fuig de la guardia que et jugues la vida Camina entre preguntes i porzes Qui va a garrotades continuant la partida Camina que no es questio de sort I corre abans que arribe la mort Camina que no es questio de sort Colpeja fort! Respira entre canuts de matinada Diuen que es el dimoni, el paradigma del odi I obri una altra porta a la batalla Obri la veda als seus somnis, que el temps s'acaba I abans de que rebente tot, Se sent la veu del nostre tronc I abans de que rebente tot Farem saó! Conta-la, la meua historia, la meua historia, la meua Historia! Per un sender, recordant cada pedra, Recordant aquells temps, Tota la nit sensera Per un sender, l'unic camí que ens queda Caminarem just per l'ultima carretera. I xafarem mes fort, Quan trepitgem l'escoria Este es el nostre esport, Esta es la nostra historia I cantarem mes fort i amb molta mes euforia Farem vibrar el mon amb nostra rabia I dançarem, tota la nit sensera Som viatgers del temps, per aquesta borera. Conta-la, la meua historia, la meua historia, la meua Historia!